Dones normals i corrents

Aquest article anomena dones sense cap particularitat que pugui donar explicació o justificació de la violència masclista rebuda.

Dones normals i corrents són les que referencio en aquest article. Dones sense cap particularitat que pugui donar explicació o justificació de la violència masclista rebuda.

U. Dona d’escassos quaranta anys que en la seva ciutat de poc més de 200.000 habitants, a ple dia, en carrers que no són ni d’extraradi ni de suburbis, ha viscut més de dos cops el fet que un home (diferent cada vegada) a ple dia es tregui el penis i es marturbi tot mirant-la i cridant-la.
Normal? No. Més de dues vegades? Sí.

Dos. Dona de quaranta i tants anys que al metro de la capital és agredida sexualment per un individu que -ara ho sap ella, jo i més persones del seu entorn- és reincident… Sí, reincident i campa tan ample perquè per un costat la justícia no sols és cega sinó que també és lenta -i per tant, també injusta. I no sols això, el sistema que ha de vetllar per la seva integritat i procediment de denúncia iniciat és masclista i la fa sentir qüestionada… I ella, sent l’afectada, no sols se sent desprotegida sinó invalidada.
Perplexitat, sí! Desprotecció i impotència.
I, com diu ella: jo que sempre prenc mesures de prevenció (recorreguts de poc risc, ubicació compartida amb amistats i família, etc.)… i resulta que en el transport públic per anar a treballar és on pateixo l’agressió. Se suposaria (o s’esperaria) que el transport públic hauria de ser un espai de risc zero i no ho és.
Normal? no. Recurrent? Sí.

Tres. Una dona de trenta anys va al cinema a la sessió de les nou del vespre i en sortint, que són les onze, ella i amiga van direcció al cotxe. En una ciutat de poc més de 100.000 habitants, van caminant cap a l’aparcament -una zona de serveis que de nit no estan operatius. Els segueix un home amb la caputxa de la dessuadora posada que li tapa el cap i mig rostre. Acceleren el pas. Ell també. Acaben les dues amigues corrent en el darrer tram d’arribada al cotxe.
Normal? No. Passa més sovint del que imaginem? Sí.

Doncs bé, tenim tres exemples, situats en tres ciutats diferents (que en sé el nom i no nombro). Dones ben diferents, dones que no han provocat res, no han buscat res… senzillament estaven fent el seu dia a dia. Dones per les que, com tantes altres, anar pel carrer no els és segur. Anar a treballar en transport públic no els és segur. Caminar cap al propi vehicle que es troba en un aparcament asfaltat (no parlem d’un descampat o zona boscosa) no els és segur.
Normal? NO! Freqüent? SÍ!

No és normal, NO! ENS ho hem de qüestionar seriosament, com a societat. No és normal!
Com a mare sé que el meu fill i la meva filla no estan exposats al mateix risc. I tinc clar qui dels dos està en situació de desavantatge. I això és d’entrada, i de fet, injust! No em dona la gana ni callar-ho ni acceptar com a normal aquesta realitat. No ho podem acceptar! I ja em perdonareu la repetició de la paraula “normal o no normal” en aquest article. Per això algunes som persistents malgrat molesti… perquè a qui molesti molt probablement no li preocupi ni un gram la vida de les dones (germanes, amigues, filles, veïnes…) que té al seu voltant -a les que se suposa que estima.

Quelcom, i molt, ha de canviar.

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Al cap i a la fi.

Què diferencia una casa d’aparença mediterrània d’una llar amb ànima? El context, els materials i l’artesania local. Des de la pedra, la terracota i la fusta natural fins als colors terrosos, les textures fetes a mà i la connexió entre interior i exterior, cada decisió contribueix a crear espais autèntics. Amb una arquitectura adaptada al clima, ventilació natural, vegetació i la col·laboració d’artesans de proximitat, l’interiorisme pot reflectir l’essència de la Costa Brava i anar més enllà de les tendències decoratives.

Llegir més »

Setembre: el mes per preparar el jardí per a la tardor

Setembre és el moment ideal per recuperar el jardí després de la calor de l’estiu i preparar-lo per a la tardor. Airejar la terra, incorporar compost, ajustar el reg i plantar noves espècies són algunes de les tasques principals d’aquest mes. També és una bona època per planificar els bulbs de primavera, posar ordre sense fer podes excessives, preparar l’hort de tardor i revisar les plantes per detectar possibles plagues i fongs. Amb unes cures senzilles, el jardí podrà afrontar els mesos més freds en millors condicions.

Llegir més »

Longevitat saludable: la salut de demà comença avui

Com està envellint realment el nostre cos? La Dra. Carmen Romero inaugura la seva col·laboració a GIDONA amb una reflexió sobre la medicina de longevitat saludable i la importància de començar a cuidar-se abans que apareguin els problemes. A través de la medicina de precisió i d’una visió integral de la salut, explica com factors com el metabolisme, el múscul, el son, l’alimentació, l’estrès i les emocions influeixen en el nostre envelliment. Una nova mirada que combina ciència, consciència i connexió entre cos i ment per arribar al futur amb més salut, autonomia i qualitat de vida.

Llegir més »

No es tracta de viure més, sinó de viure millor

La ciència de la longevitat investiga com mantenir durant més temps la capacitat del cos per reparar-se i renovar-se. L’autofàgia, un mecanisme de neteja i reciclatge cel·lular, obre noves preguntes sobre l’envelliment, però viure millor també depèn dels nostres hàbits quotidians. Una alimentació equilibrada, l’activitat física, el descans i la salut emocional són factors clau per preservar l’autonomia i la qualitat de vida. Perquè el veritable repte no és acumular anys, sinó arribar a edats avançades amb salut, vitalitat i ganes de continuar vivint.

Llegir més »