L’arribada de l’estiu sempre ens convida a despullar-nos de capes, però també de prejudicis. Els biquinis tornen a ocupar els aparadors i les platges s’omplen de cossos diversos, així que és un bon moment per recordar que la bellesa no viu en la perfecció, sinó en la forma, el moviment i l’autenticitat.
Antoni Gaudí ho va entendre molt abans que la moda parlés de diversitat corporal. La seva arquitectura rebutjava la línia recta perquè la natura no la necessita. Les seves façanes respiren, les columnes s’inclinen, les superfícies ondulen i cada corba té una funció i una bellesa pròpia. En les seves obres, les formes orgàniques són les protagonistes, com si la pedra fos un cos viu.
Potser per això les dones de silueta ondulada connecten tan bé amb aquest univers. Les corbes no són una excepció: són una expressió natural de la feminitat. Igual que Gaudí convertia cada irregularitat en una obra d’art, la moda actual comença a entendre que no existeix un únic patró de bellesa. Els biquinis ja no són una peça reservada a un tipus de cos, sinó una manera de celebrar-lo, sigui quina sigui la seva forma.
Aquest estiu, vestir un biquini és també un acte de confiança. És reivindicar que cada cos mereix ocupar espai, prendre el sol i gaudir del mar sense complexos. Les tendències passen, però l’estil neix quan una dona se sent còmoda amb la seva pròpia pell.
Com les creacions de Gaudí, els cossos femenins expliquen històries a través de les seves corbes, els seus relleus i la seva singularitat. No hi ha dues siluetes iguals, igual que no hi ha dues obres seves idèntiques. I és precisament en aquesta diversitat on resideix la veritable elegància.
Aquest estiu, deixem que les corbes siguin protagonistes. Perquè, com ens va ensenyar Gaudí, la natura —i els cossos que en formen part— sempre dibuixa les línies més belles.
