Tinc una pregunta per a tu.
T’imagines casa teva pensant en la persona que t’agradaria ser—o en la persona que realment ets?
Un client em va dir un dia que volia un taulell de cuina de marbre de Carrara. Així que li vaig fer una pregunta ben senzilla: “Ets un cuiner organitzat i endreçat? Tens tots els ingredients enpots de vidre? Evites esquitxades? Ets escrupolós amb la neteja?”
“No”, va respondre. “M’encanta fer servir espècies i salses, barrejant-les i esquitxant-les.M’encanta el laissez-faire. Tot una mica desendreçat. Però això, com ja saps, és la gràcia de cuinar.”
“Bé”, li vaig dir, “si vols el taulell de cuina sense taques ni marques, has de dir adéu al marbre de Carrara, que és porós, i hola al quars, al quarsita o a la porcellana, que són durs com un clau i no porosos. No voldràs acabar plorant per taques irreversibles al teu marbre. No hi ha res que les tregui.
”Una altra clienta em va dir: “Vull molt que la segona habitació, la que és al costat de la suite principal, sigui un vestidor. Sempre ha estat el meu somni, però el meu marit diu que restarà valor a la casa i que potser espantarà futurs compradors.”
“És casa teva”, li vaig dir. “I casa teva ha de ser el vehicle dels teus somnis. Si preveus viure-hi els pròxims deu anys, sacrificaràs la teva felicitat si NO tens un vestidor. I possiblement, com a conseqüència, també la del teu marit. No és bona idea.
”El vestidor va guanyar.
Per això sempre aconsello als meus clients:“No ‘okupis’ casa teva. No segueixis les modes, preocupa’t menys per l’opinió del saltres i dissenya pensant en les necessitats teves i de la teva família.
”Una altre client em va dir: “La meva feina és estressant. Quan arribo a casa, vull desconnectar del món.” Així que vaig ampliar el bany i li vaig dissenyar un petit refugi spa amb jacuzzi i una banyera exempta ben espaiosa. Sé que cada vespre es retira al bany i que la seva família sap que quan és al seu “spa” és un temps privat i sagrat.
Tothom content.
A casa meva, vaig convertir una segona habitació en un despatx per a la meva parella. Escriu llibres i novel·les amb total privacitat. Li encanta. Vaig fer la transformació mentre ell era a l’estranger perquè sabia que hauria dit alguna cosa sobre el valor de la propietat, però ara no qüestionaria la meva decisió ni un segon.
És el seu santuari. Així que — sigues valent/a. Fes el que sigui necessari per a les teves circumstàncies actuals, per a qui ets, no per a qui voldries ser.
Per cert, teníem una tercera habitació —però ara és el meu despatx, extremadament espaiós.
Però potser això ja és una altra història.
