L’escriptora mataronina ha convertit un gir vital als 47 anys en una carrera literària d’èxit i acaba de publicar Després de tu, la seva cinquena novel·la
Hi ha moments a la vida en què una conversa qualsevol pot acabar canviant-ho tot. Per a Ester Invernon va ser una conversa amb el seu fill gran. Ella treballava en el món de la moda i del tèxtil, però aquella nit va començar a donar voltes a una idea que feia temps que li rondava pel cap: volia escriure. L’endemà va anunciar a la família que canviaria de vida. Tenia 47 anys.
Cinc anys després, aquella decisió ha deixat de ser una aventura per convertir-se en una carrera literària consolidada. Nascuda a Mataró el 1973, Invernon ha publicat ja cinc novel·les i ha superat els 20.000 exemplars venuts. El seu èxit més sonat, Ningú ens va dir que seria fàcil, publicat per La Campana el 2023, ha arribat a les vuit edicions i va confirmar-la com una de les veus de la narrativa catalana contemporània amb més capacitat per connectar amb els lectors.
UNA NOVEL·LA SOBRE ALLÒ QUE NO ENS ATREVIM A DIR
Ara torna a les llibreries amb Després de tu, publicada aquest estiu per La Campana. La novel·la posa el focus en dues germanes bessones, la Laura i la Raquel, separades per milers de quilòmetres però unides per un vincle que sembla indestructible. Fins que un secret del passat fa trontollar-ho tot.
La culpa, la pèrdua, els silencis familiars i la capacitat de perdonar són alguns dels temes que travessen una història que parla, en realitat, d’una qüestió molt més universal: fins a quin punt podem deixar enrere allò que ens ha fet mal per tornar a començar?
ESCRIURE PER POSAR LA VIDA AL SEU LLOC
En la literatura d’Invernon hi ha una mirada especialment femenina i molt vinculada a les emocions, als vincles familiars, a l’amor i a aquelles etapes de la vida que sovint han estat poc explicades des de la ficció. La seva Trilogia d’Albons, formada per Un estiu per estimar, I la vida va d’això i Dins del teu record, ja explorava especialment la vida de les dones a partir dels cinquanta i la necessitat de continuar sent protagonistes de la pròpia història.



