El cervell és l’òrgan que controla i coordina el comportament, les funcions físiques i mentals, la vista, l’oïda, l’equilibri, el gust i l’olfacte.
Cada infant té un sistema nerviós amb una determinació GENÈTICA sobre la qual s’aniran creant connexions nervioses noves, en funció de les experiències que visqui i aquestes determinaran que respongui d’una manera o altra a les demandes de l’exterior.
Hem de tenir en compte des de quin moment es comença a condicionar com serà el futur cablejat nerviós. La CONCEPCIÓ (in vitro, embaràs no desitjat…), l’EMBARÀS (la posició dins el ventre matern, com hagi estat la mare a nivell físic i emocional…) i el PART (utilització de fòrceps, espàtules, cesàries, patiment fetal, parts molt ràpids o molt llargs…), són el punt d’inici de possibles tensions en el sistema nerviós.
La informació sensitiva que entra a través, de la visió, l’oïda, el tacte, el gust i la propiocepció, s’envia i processa en el cervell, és a dir, es condueix mitjançant diferents vies per arribar a la zona correcta del cervell, on serà analitzada per emetre una resposta. En funció de com s’hagi construït aquest entramat de conducció i àrees d’integració i elaboració, tindrem respostes més o menys adaptatives.
L’Osteopatia pot fer una col·laboració important des d’edats molt tempranes, podem ajudar a reequilibrar el sistema per eliminar tensions generades en qualsevol part del seu cos assegurant així que les condicions de creixement i desenvolupament siguin les òptimes i podem fer abordatges cranials per incidir en les tensions de les membranes cranials i de la mateixa víscera cranial, aconseguint una millor connexió entre els hemisferis cerebrals. El sistema nerviós és l’ordinador central, regula totes les funcions del cos i és per això que ens interessa tant.
Manifestacions de l’infant que ens indicarien que hi ha alguna disfunció serien; malestar digestiu, dificultat per dormir, dificultat per succionar, inclinacions del cap i/o del cos quan està panxa enlaire, dificultats en el rastreig i/o gateig, malposició de les cames quan inicia la marxa, retard de la parla, tics nerviosos, alteració de la conducta, enuresis nocturna, baixa velocitat lectora, inclinació del cap quan mira la pissarra o pantalles, falta de concentració, dificultats en la comprensió auditiva i lectora, dificultat en habilitats motrius de les mans i/o extremitats inferiors, hiperactivitat… Cada una d’aquestes disfuncions pot venir, del mateix òrgan implicat, de la via d’entrada, de processament i/o de sortida de la informació, per la qual cosa s’haurà d’identificar l’origen del problema i ajudar el cos a despertar la seva pròpia capacitat d’autocuració.
El fet de prendre consciència de les possibles disfuncions d’un infant i actuar degudament, pot evitar baixa autoestima, problemes a l’escola… i ajudar-lo a sentir-se feliç, tranquil amb ell mateix, tenir un sistema nerviós saludable i que sigui la millor versió d’ell mateix.
