Quan t’enamora allà on vius, has de fer el màxim per poder tornar al territori tot allò que has rebut i, si és possible, una mica més. La Raquel no és abadessa, perquè no és la cap superior d’una comunitat de monges ni viu en una abadia. Tampoc és comtessa, perquè no se li atribueix ser dona revestida de la dignitat del títol. Però us asseguro que té tots els honors per ser considerada una veritable dama del Ripollès, amb virtuts desitjables, dignes d’elogi i d’imitació, destacant la prudència, la compassió i la fermesa. Prudent, perquè reflexiona i es pren el seu temps abans de decidir, minimitzant riscos indesitjables. Compassiva, perquè afavoreix el vol de les persones del seu entorn de la millor manera possible, regalant dosi extra de generositat. Ferma, perquè ha demostrat en situacions adverses i desafiadores, algunes doloroses a nivell personal, que es pot gestionar amb calma, sense perdre el control ni les fortaleses. Amb acurada planificació, capacitat de treball, constància i passió per la feina ben feta, porta vint-i-un anys liderant la dinamització turística de la comarca. Aflorant autenticitat, ha afavorit un savoir faire excepcional en la mirada turística de la natura i el patrimoni mil.lenari, creant experiències que nodreixen cos i ànima. Si la comarca és bressol de Catalunya, amb un romànic mil.lenari, terra de monestirs, esglèsies i castells, puntera en l’excursionisme, amb caminades de gran bellesa i de cims emblemàtics, ella és bressol en establir ponts de diàleg amb els diferents agents econòmics i socials del seu entorn i també d’altres comarques. Ripollès i Gironès mai es tocaran com a territoris, però en la nostra consciència sempre estan abraçats per tot allò que hem sostingut i transformat des de la tendresa, la comunicació, l’empatia i el coratge que volia dir ser comarques power. Has estat alumna universitària quan eres més jove i homòloga de projectes, reunions i accions promocionals durant molts anys. Ara i sempre, amigues de les abraçades. Les nostres sempre són de vint segons o més perquè sabem que afavoreixen l’augment d’oxitocina, hormona de la proximitat i la confiança. Les tres grans icones dels Monestirs, Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Pere de Camprodon, així com les vaques, els cavalls, les ovelles i aquells gorgs, flors i papallones, tenen la sort que tu sempre els cuides. Jo també la tinc aquesta sort.
Al cap i a la fi.
Què diferencia una casa d’aparença mediterrània d’una llar amb ànima? El context, els materials i l’artesania local. Des de la pedra, la terracota i la fusta natural fins als colors terrosos, les textures fetes a mà i la connexió entre interior i exterior, cada decisió contribueix a crear espais autèntics. Amb una arquitectura adaptada al clima, ventilació natural, vegetació i la col·laboració d’artesans de proximitat, l’interiorisme pot reflectir l’essència de la Costa Brava i anar més enllà de les tendències decoratives.
