Cada estiu ens recorda una realitat que ja no podem considerar puntual: les onades de calor són més freqüents, més intenses i més prolongades. El que abans era un fenomen excepcional s’ha convertit en una nova normalitat que afecta directament la salut, la seguretat i les condicions de treball de moltes persones.
En l’àmbit laboral, les altes temperatures van molt més enllà de la incomoditat. L’excés de calor corporal incrementa el risc d’accidents, agreuja malalties preexistents i pot provocar trastorns relacionats amb la calor, entre els quals destaca el cop de calor, una situació potencialment greu que requereix una actuació immediata.
Davant aquest escenari, la prevenció no és només una obligació legal, sinó també una responsabilitat compartida. Les empreses han d’informar adequadament les persones treballadores sobre els riscos existents i aplicar mesures que en redueixin l’exposició. Però, més enllà del compliment normatiu, és imprescindible consolidar una autèntica cultura preventiva.
Les mesures bàsiques són conegudes i efectives. Una de les més importants és mantenir una hidratació adequada: cal beure aigua fresca, però no excessivament freda, de manera regular, encara que no es tingui sensació de set. També és recomanable fer pauses periòdiques en zones d’ombra o climatitzades, especialment durant les hores centrals del dia.
La protecció individual també hi té un paper clau. L’ús de crema solar, gorres amb protecció per al clatell i les orelles, així com disposar d’aigua a l’abast, contribueix a reduir els efectes de l’exposició a la calor i a la radiació solar.
Tanmateix, la prevenció no depèn només dels equips o de l’organització del treball. La informació i la sensibilització són igualment determinants. Conèixer els símptomes inicials d’un cop de calor, mareig, mal de cap, debilitat intensa, nàusees, confusió o desorientació, permet actuar amb rapidesa i evitar conseqüències greus.
A més, qualsevol actuació preventiva ha de basar-se en una correcta avaluació dels riscos, especialment en activitats a l’aire lliure o en entorns amb temperatures elevades.
El canvi climàtic ens obliga a replantejar moltes pràctiques habituals, també en l’àmbit laboral. Incorporar la gestió del risc per calor en les estratègies preventives contribueix a crear entorns de treball més segurs, saludables i resilients.
La prevenció dels efectes de la calor extrema no és una qüestió estacional. És un repte estructural que exigeix planificació, sensibilització i acció. Protegir les persones treballadores és, avui més que mai, una responsabilitat compartida. Teva, meva i de tots i totes.
POL HERNÁNDEZ
Técnic superior PRL a Ergo Laboris
