Hi ha viatges que no necessiten gaires dies ni centenars de quilòmetres. Només una carretera, ganes de descobrir i la tranquil·litat de no voler-ho veure tot.
El sud de França és perfecte per a això. Sortint de Girona, en poca estona canvies de país, de paisatge i, gairebé sense adonar-te’n, de ritme. El Languedoc convida a viatjar sense presses, entre pobles de pedra, vinyes, canals, mercats i restaurants on encara es gaudeix de la taula amb calma. I, quan el paisatge s’obre, apareix una costa que s’alterna amb estanys i aiguamolls.
La nostra base va ser el Château Les Carrasses, a Quarante, una antiga propietat vinícola convertida en allotjament entre vinyes. Des d’allà vam anar dibuixant la ruta sobre la marxa, sense necessitat de grans plans. Perquè, de vegades, la millor manera de descobrir un territori és deixar-se portar.
Capestang va ser la primera parada. El canal du Midi travessa el poble i ofereix una bona primera aproximació al territori. També vam recórrer un tram del canal amb bicicleta, una manera especialment agradable de descobrir com el paisatge es transforma entre vinyes, camins i petites carreteres.
Després va arribar Pézenas, un d’aquells pobles que justifiquen qualsevol desviació. El centre històric conserva carrers estrets, façanes antigues, portes de fusta, petits comerços i tallers d’artesans. Aquí el millor pla és caminar sense rumb fix, badar davant dels aparadors i deixar que cada carrer et condueixi al següent.
I, naturalment, també cal seure a taula. Al número 6 de la rue Anatole France, Chez Hansi proposa una cuina francesa tradicional, sense artificis ni necessitat de grans explicacions. Una adreça per tenir en compte si passeu per Pézenas, especialment si voleu tastar una bona terrina de conill a un preu ajustat.
De Pézenas vam continuar cap a Marseillan, on l’estany de Thau comença a dominar el paisatge. El viatge canviava de registre: ostres, musclos i producte marí. A La Cabane, a tocar de l’estany, vam anar directament a buscar una brasucade de musclos, cuinats al foc de llenya. Una cassola al mig de la taula, un quilo de musclos i unes dotzenes d’ostres. De vegades, no cal res més.
La tornada cap a Girona la vam plantejar per l’interior, buscant una altra cara del sud de França. Minerve era una parada obligada. Enclavat entre les gorges del Cesse i del Brian, el poble és d’una bellesa espectacular i mereix una visita sense presses. Però també una bona taula. Vam dinar al Relais Chantovent, una de les adreces recomanades per Michelin, amb una cuina centrada en el producte i el territori i una situació privilegiada per contemplar la vall.
Després vam continuar cap a Olargues, un altre d’aquells pobles que demostren que, de vegades, val la pena abandonar la ruta més ràpida. Cases de pedra, carrers costeruts i un pont que travessa el riu Jaur. Una última immersió en el paisatge interior del Llenguadoc abans d’encarar el camí de tornada.
Però encara ens quedava una última parada: Perpinyà i Visa pour l’Image.
Vaig aprofitar el pas per la capital nord-catalana per visitar el festival internacional de fotoperiodisme. Cada any, els carrers i els edificis històrics de la ciutat es converteixen en escenaris de reportatges que ens acosten a conflictes, migracions, desigualtats, canvi climàtic i tantes altres realitats que massa sovint ens semblen llunyanes.
L’edició del 2026 ha reunit 27 exposicions al centre històric de Perpinyà. Una cita que afegeix una altra dimensió a l’escapada i que recorda que viatjar també és mirar més enllà del paisatge.
Una escapada curta, però prou intensa per tornar amb la sensació d’haver anat molt més lluny.
ADRECES PER TENIR EN COMPTE
Chez Hansi · Pézenas
6, rue Anatole France, Pézenas
Cuina francesa tradicional i una terrina de conill que val la pena tastar.
La Cabane · Marseillan
A tocar de l’estany de Thau
Ostres, musclos i brasucade al foc de llenya, amb el paisatge de l’estany com a teló de fons.
Relais Chantovent · Minerve
Minerve
Cuina de producte en un dels pobles més espectaculars del Languedoc.
Visa pour l’Image · Perpinyà
Festival internacional de fotoperiodisme. Una cita anual per reservar a l’agenda. El 2026 s’ha celebrat del 29 d’agost al 13 de setembre.
CHÂTEAU LES CARRASSES
El savoir-faire francès entre vinyes
Arribar al Château Les Carrasses és entendre de seguida que no hi has vingut només a dormir.
El château apareix entre les vinyes de Quarante, a pocs quilòmetres de Capestang. És una antiga propietat vitivinícola del segle XIX transformada en un allotjament on l’arquitectura, el paisatge, el vi i la gastronomia formen part d’una mateixa història.
El primer que sorprèn és l’espai. No és un hotel convencional, ni ho pretén. A més de les habitacions, hi ha apartaments i vil·les privades amb piscina, cuina pròpia i barbacoa. Pots allotjar-t’hi una nit o instal·lar-t’hi uns quants dies i fer-hi vida, amb la llibertat de qui té una casa enmig de les vinyes.
La idea és senzilla: sortir a descobrir el territori durant el dia i tornar a Les Carrasses quan el sol comença a baixar. Una copa de vi, una estona sense mirar el rellotge, la piscina davant de les vinyes. I aquella sensació, cada vegada menys habitual, que no tens res pendent.
Una de les experiències que millor encaixen amb l’esperit del lloc és el Wine & Walk. Una passejada entre vinyes per conèixer el territori, els ceps i la cultura vitivinícola de la zona, que acaba amb una degustació dels vins dels Domaines Bonfils. Més que una activitat per omplir una tarda, és una manera d’endinsar-se en el paisatge i entendre què hi ha darrere de cada copa.
La gastronomia també ocupa un lloc central en l’experiència. El restaurant del château està dirigit pel xef Willy Benjamin, format en diferents cuines i amb experiència al costat d’Alain Ducasse. La seva proposta parteix del producte local i el treballa amb una mirada contemporània, sense perdre el vincle amb la tradició culinària francesa. El restaurant manté dues toques de Gault & Millau des del 2020.
El sopar és, probablement, el moment en què tot acaba de cobrar sentit. El paisatge que has recorregut durant el dia reapareix al plat; el vi deixa de ser només una beguda per convertir-se en una expressió del territori, i l’allotjament deixa de ser simplement el lloc on passes la nit.
Això és el que més m’ha agradat de Les Carrasses: no intenta competir amb el paisatge, sinó que el posa al centre de l’experiència.
Per això és una base excel·lent per descobrir el Languedoc. Pézenas, Capestang, el canal du Midi, Marseillan i l’estany de Thau són a prop. I una mica més enllà, Minerve, Olargues i tota una constel·lació de petits pobles que justifiquen qualsevol desviació.
Però també pots decidir no sortir.
I potser aquesta és la millor notícia de totes.
