Estanis Fors és un alcalde poc convencional. Parla d’Arenys de Mar amb la passió de qui estima profundament el seu poble i el viu les vint-i-quatre hores del dia. Fa més de dues dècades que forma part de l’Ajuntament —primer com a regidor i després com a alcalde— i assegura, mig en broma mig seriosament, que encara és «a la meitat» de la seva trajectòria política.
En aquesta conversa reivindica un model de municipi que prioritza la identitat, la cultura, les tradicions i la qualitat de vida dels seus veïns. Defensa un creixement urbanístic limitat, aposta per l’habitatge assequible per als joves del poble i presumeix d’un teixit associatiu que considera únic al país.
Situada entre Barcelona i Girona, Arenys de Mar és una vila marinera que ha sabut conservar la seva essència. El port, la riera, les cases baixes i un calendari festiu intens marquen el caràcter d’un municipi que viu amb orgull les seves tradicions. Amb una oferta cultural molt activa, una gastronomia reconeguda gràcies a la gamba d’Arenys i un comerç local dinàmic, la vila continua sent un referent del Maresme per la seva manera d’entendre la vida comunitària.
En aquesta entrevista, Estanis Fors explica per què considera Arenys «la vila més important del món» i per què, després de vint-i-tres anys dedicats al servei públic, continua afrontant cada dia amb la mateixa il·lusió que el primer.
Com definiria Arenys de Mar?
Per a mi és la vila més important del món. Hem sabut mantenir totes les nostres tradicions i tenim un jovent extraordinàriament implicat. La majoria de les nostres festes populars estan organitzades precisament pels joves: els geganters, el Patronat de Sant Roc, els macips i les macipes… Això és un patrimoni que hem sabut conservar.
Durant la Festa Major de Sant Roc hi ha un moment molt especial dins l’església. En una societat que sovint es diu que està totalment secularitzada, aquí la gent jove omple el temple, canta i participa amb una emoció que sorprèn tothom qui ens visita. Hi pot haver set-centes o vuit-centes persones cantant i fent el petó al sant. És una tradició que es viu amb molta intensitat.
A més, tenim un port espectacular i un poble tranquil, on la vida gira al voltant d’una riera de gairebé dos quilòmetres, envoltada de carrers estrets i cases baixes. És un municipi viu durant tot l’any, situat entre Barcelona i Girona, molt a prop del Montseny, que encara conserva una identitat catalana molt marcada.
Quan va entrar per primera vegada a l’Ajuntament?
Vaig entrar com a regidor l’any 2003. Vaig ser alcalde entre el 2011 i el 2016, fins que una moció de censura em va fer deixar el càrrec. El 2019 tots els grups es van unir contra nosaltres, però ara governem amb majoria absoluta.
Ja porto vint-i-tres anys a l’Ajuntament i sempre faig broma amb l’oposició dient-los que només soc a la meitat de la meva carrera política. Així que encara els queda estona.
Quins són els grans reptes d’Arenys de Mar?
Sens dubte, l’habitatge. Fins al 2005 mai no s’havia construït habitatge públic al municipi. Aquest mateix juny hem lliurat les claus de cinquanta pisos de preu assequible, el que nosaltres anomenem habitatge de preu just.
La diferència respecte a l’habitatge social és que demanem que les persones que hi accedeixin tinguin uns ingressos mínims d’uns 1.200 euros mensuals. Ho fem perquè creiem que és la manera de garantir una bona convivència i unes condicions de vida dignes.
Hem rebut crítiques per aquesta decisió, però també pensem que avui dia és molt difícil que una sola persona pugui assumir el cost d’un habitatge nou. En canvi, dues persones poden compartir perfectament un pis amb aparcament i viure-hi amb normalitat.
La majoria dels adjudicataris són joves del poble que fins ara vivien amb els seus pares. N’estem molt satisfets.
Arenys és un municipi molt car perquè pràcticament no té espai per créixer. Actualment, som uns 18.000 habitants i tampoc volem arribar als 20.000. El nostre creixement té uns límits molt clars.
La pressió demogràfica s’ha de limitar?
Sí, sens dubte. En el nostre cas també per una qüestió geogràfica. Podríem créixer una mica més, però hem decidit no fer-ho. En els darrers anys han vingut moltes parelles joves procedents de Barcelona amb un o dos fills. Això ens ha permès mantenir plens tots els serveis educatius, des de les escoles bressol. Estem molt contents amb el tipus de població que tenim. Potser vivim una realitat diferent de la d’altres municipis, però és el model que defensem.
Quan la SAREB posa habitatges a la venda dins del municipi, els comprem. Som un ajuntament sanejat, sense deute, i això ens permet invertir tant en habitatge com en cultura. Hem construït una biblioteca de gairebé vuit milions d’euros, estem acabant un nou teatre, tenim dos museus municipals i ara toca continuar millorant molts carrers que necessiten una renovació.
Arenys viu la cultura molt intensament…
Som un poble de lletraferits. La figura de Salvador Espriu és molt present i ens defineix. Disposem de dos museus municipals, una gran biblioteca, una programació teatral estable en dos teatres i nombrosos escriptors vinculats al municipi.
També organitzem esdeveniments de referència, com la Fira de Puntaires, la Fira de Minerals —una de les més importants d’Europa—, el Festival de Jazz, Arenys en Flors, les celebracions de Corpus, Carnaval, Reis, la Festa del Carme o les tradicionals festes de carrer, que s’allarguen fins a l’1 d’octubre.
Aquí ho celebrem absolutament tot.
Sou un municipi molt singular, amb un alcalde també molt singular i absolutament implicat. Què fa que dediqui la vida al poble?
Fa vint-i-tres anys que visc així i, sincerament, no em costa. Tinc la sort de tenir una dona i una família que ho entenen perfectament, perquè pràcticament no tinc vida familiar. Em llevo cada dia a les sis del matí i tota la meva jornada gira al voltant del poble.
Els caps de setmana vaig a totes les festes, entrego premis de tota mena i intento ser present en qualsevol activitat que es fa. Dormo molt poc. Precisament per això també em costa trobar un relleu. M’agradaria trobar una persona que pogués continuar aquesta manera de viure l’alcaldia, però no és gens fàcil.
Arenys també destaca pel seu comerç local.
La riera és el gran eix del municipi i tota la vida comercial es concentra aquí. Abans encara hi havia més comerços, però avui pràcticament no hi ha cap local buit. Els preus són molt elevats i això també demostra la vitalitat comercial que tenim.
És un comerç molt familiar. No tenim un gran turisme internacional. Sobretot rebem persones que tenen segona residència i un perfil de visitant amb un poder adquisitiu elevat, cosa que també beneficia els establiments.
Disposem d’un mercat setmanal amb prop de dues-centes parades, un mercat municipal molt actiu i una oferta gastronòmica molt potent, amb la gamba d’Arenys com un dels nostres grans emblemes.
A més, som l’únic municipi de tota aquesta franja de costa amb una platja que ofereix més de mil places d’aparcament gratuït. És una platja àmplia, molt agradable i amb nombroses activitats. Molta gent aprofita la visita per descobrir els restaurants i passejar pel centre del poble.
Què és el que li agradaria canviar d’Arenys de Mar?
Mai serem la Costa Brava, i tampoc no cal. La via del tren, malgrat els inconvenients que comporta, també actua com una barrera de protecció davant els temporals i els efectes del canvi climàtic. El que sí que milloraria és el transport públic. Quan el tren falla quedem molt aïllats, i això és un problema que cal resoldre.
Per la resta, m’agradaria que Arenys continués sent com és ara: que hi vingui molta gent a visitar-nos, però que durant la setmana continuem mantenint l’essència del poble i que els joves segueixin assumint el protagonisme que tenen avui en la vida associativa.
Ha quedat clar que es tornarà a presentar a les pròximes eleccions municipals…
(Riu.) Amb una majoria absoluta, qui no es tornaria a presentar? Les ganes hi són. Després veurem si som capaços de revalidar aquesta majoria, sobretot si la resta de forces tornen a unir-se contra nosaltres.
Però una cosa la tinc molt clara: Arenys és la meva vida i m’agradaria que continués sent-ho durant molts anys.
