El Maresme també es beu

El Maresme conserva una tradició vitivinícola que combina història, paisatge i renovació. La DO Alella, amb el sauló i la pansa blanca com a senyals d’identitat, conviu amb una nova generació de cellers que aposten per la viticultura ecològica, regenerativa i artesanal. Des d’Alta Alella i Bouquet d’Alella fins a projectes com Vallalta Vinícola i Talcomraja, els vins de la comarca expressen la diversitat d’un territori entre el mar i la muntanya. Beure vi del Maresme és també descobrir i valorar la identitat local.

El Maresme conserva una cosa que cada vegada costa més de trobar: vinya. Cal pujar una mica cap a la Serralada Litoral per veure-la aparèixer entre boscos, masies i camins. I entendre que el vi continua formant part del paisatge.

Alella és el nom que identifica aquesta tradició. La Denominació d’Origen Alella és la més petita de Catalunya i una de les més antigues: es va crear l’any 1953, quan el territori tenia gairebé 1.500 hectàrees de vinya. Avui en queda aproximadament una cinquena part. La transformació del Maresme també es pot llegir en aquestes xifres.

Però la vinya no ha desaparegut. I, de fet, viu un moment interessant.

EL SAULÓ I LA PANSA BLANCA

El secret dels vins d’Alella comença sota terra. El sauló, aquest terreny granític i arenós tan característic del Maresme, és molt permeable i obliga els ceps a aprofundir les arrels per trobar aigua i nutrients. És també un dels responsables de la mineralitat que identifica especialment els blancs de la zona.

I després hi ha la pansa blanca. És la varietat més característica de la DO i la gran protagonista dels seus vins blancs: frescos, mediterranis, amb una personalitat molt vinculada al terrer. La DO també treballa altres varietats tradicionals, com la garnatxa blanca, el moscatell o la garnatxa negra, mentre que en els darrers anys s’han recuperat altres varietats autòctones.

El resultat és una viticultura petita, però diversa. Hi ha cellers amb una llarga història familiar i projectes nous que experimenten amb l’agricultura ecològica, la regenerativa o els vins de mínima intervenció.

UNA NOVA GENERACIÓ DE VITICULTORS

Alta Alella és un dels projectes que millor representa aquesta renovació: un celler ecològic situat al Parc de la Serralada de Marina, amb una clara aposta per la viticultura sostenible i per l’enoturisme.

Bouquet d’Alella hi aporta una altra mirada. La família Boquet conserva la finca des de fa sis segles i avui treballa 14 hectàrees de vinya pròpia, conreades ecològicament sobre el sauló. El projecte combina elaboració de vi i enoturisme, amb la masia, les vinyes i les vistes sobre el mar com a part de l’experiència.

A Tiana, el Celler Joaquim Batlle defensa una manera de fer molt vinculada a la pansa blanca i al terrer. I a l’Alt Maresme, projectes com Vallalta Vinícola demostren que aquesta nova viticultura no és exclusiva d’Alella. El petit celler de Sant Cebrià de Vallalta treballa amb agricultura regenerativa i està certificat en producció agrària ecològica.

A Arenys de Munt, Talcomraja representa encara una altra manera d’entendre el vi. Joan i Cristina treballen les vinyes amb criteris ecològics i regeneratius i elaboren vins naturals amb fermentacions espontànies i sense sulfits afegits. Un projecte petit, artesanal i molt arrelat al territori.

BEURE TERRITORI

Potser aquesta és la part més interessant del vi del Maresme. No cal anar gaire lluny per trobar projectes diferents, maneres diverses d’entendre la vinya i una generació que està recuperant la relació amb la terra.

El vi també explica això: un territori que ha canviat molt, però que conserva alguns dels seus trets més propis. El mar, la muntanya, el sauló, les masies, la pansa blanca i unes vinyes que encara miren cap a la Mediterrània.

Quan obrim una ampolla d’Alella o d’un dels nous vins que neixen a l’Alt Maresme, no només estem triant què beurem. També estem posant a taula una part de la comarca.

I això, en un territori que ha crescut i s’ha transformat tant, té molt valor.

Segueix-nos a les xarxes socials!

Descobreix articles similars

Gamba al vapor, ametlla i miso

Gamba al vapor, ametlla i miso Per a 4 persones Ingredients Gambes i velouté 10 gambes mitjanes-grans 1 l d’aigua 30 g de mantega 30 g de farina Sal Maionesa de miso 25 g de miso vermell 1 ou 200 g d’oli d’oliva suau de 0,4° Escuma d’ametlla 300 g d’aigua 200 g de pasta pura d’ametlla crua 50 g d’oli d’oliva suau de 0,4° 6 g de sal 1 g de goma xantana Elaboració Preparar les gambesSepareu els caps de les cues. Peleu completament les cues, feu-hi una incisió longitudinal al dors i retireu-ne el conducte intestinal. Reserveu-les a la nevera. Velouté de gambaBulliu suaument els caps amb l’aigua durant 30 minuts. Coleu el brou amb un colador xinès, pressionant bé els caps. Prepareu un roux amb la mantega i la farina, incorporeu-hi progressivament el brou i coeu-lo fins a obtenir una textura de velouté lleugera. Rectifiqueu de sal i manteniu-lo calent. Maionesa de misoEmulsioneu a la Thermomix el miso, l’ou i l’oli fins a obtenir una maionesa fina i consistent. Poseu-la en una màniga pastissera i reserveu-la en fred. Escuma d’ametllaTritureu tots els ingredients a la Thermomix durant 1 minut i 30 segons, a velocitat 7–8. Passeu la crema a un sifó de ½ litre, carregueu-lo amb una càrrega de gas i sacsegeu-lo bé. Cocció i emplatatSaleu lleugerament les gambes i coeu-les al vapor a 70 °C durant 1 minut i 30 segons. Poseu dues culleradetes de velouté al fons de cada plat, afegiu-hi 30–40 g d’escuma d’ametlla i tres punts de maionesa de miso. Acabeu el plat amb les gambes i serviu-lo immediatament.  

Llegir més »

The Last Word: l’última paraula

El Last Word és un còctel clàssic que va néixer a l’època de la prohibició als Estats Units i que, després de dècades en l’oblit, va tornar a les barres del segle XXI. La seva recepta combina a parts iguals gin, Chartreuse verda, licor de maraschino i suc fresc de llima. Quatre ingredients que creen un equilibri intens entre notes herbàcies, dolçor i acidesa. Una preparació senzilla i plena de personalitat que demostra que alguns clàssics sempre tenen alguna cosa a dir.

Llegir més »

Els millors restaurants del Maresme per gaudir dels bolets

Amb l’arribada de la tardor, els bolets guanyen protagonisme a les cartes dels restaurants del Maresme. De la cuina tradicional a la brasa fins a les propostes més creatives, establiments com Can Bruguera, Xeflis, Nou Gras, Tarannà Parc Forestal, MOT i Can Martri ofereixen diferents maneres de gaudir de la cuina de temporada. Rovellons, rossinyols, ceps i camagrocs són protagonistes d’una gastronomia que reivindica el producte fresc, la proximitat i els sabors del territori. Una ruta per descobrir el Maresme a través dels plats de tardor.

Llegir més »

Bolets, la tardor a la taula

Amb l’arribada de la tardor, els bolets es converteixen en protagonistes de la cuina catalana. Rovellons, ceps, rossinyols, llenegues, fredolics, camagrocs i trompetes de la mort ofereixen aromes i textures úniques per preparar plats tradicionals com el fricandó, els canelons, els arrossos de muntanya o els ous amb bolets. Un producte de temporada que demana poca elaboració i bons ingredients per portar tot el gust del bosc a taula.

Llegir més »