Àlex Neira:
"Volem que els joves puguin viure a Llavaneres i que els qui van haver de marxar hi puguin tornar"
Sant Andreu de Llavaneres és un dels municipis amb més qualitat de vida del Maresme, conegut pel seu entorn privilegiat, el Port Balís, el camp de golf i una gastronomia que ha traspassat fronteres gràcies al pèsol garrofal i a la Coca de Llavaneres. Però darrere aquesta imatge també hi ha reptes importants, com l’accés a l’habitatge, la necessitat de nous equipaments i la voluntat de reforçar la cohesió social. En aquesta entrevista, l’alcalde, Àlex Neira, fa balanç dels primers anys de mandat i explica els projectes que han de marcar el futur del municipi.
Què representa Sant Andreu de Llavaneres per a vostè?
És un municipi únic. Ho és per les seves zones verdes, pel Port Balís, pel camp de golf i, sobretot, perquè és un lloc agradable i amable per viure. Tenim un entorn segur, tranquil i molt atractiu, i això fa que cada vegada més persones decideixin establir-s’hi.
Des de fora, Sant Andreu de Llavaneres té fama de ser una població elitista. Com s’explica que avui estigui governada pel PSC?
Veníem d’un govern d’Esquerra Republicana amb majoria absoluta i, a les darreres eleccions, vam aconseguir l’alcaldia governant amb el suport del Partit Popular i del grup independent COR.
És cert que des de fora encara existeix aquesta imatge d’un municipi elitista, sobretot perquè històricament hi havia moltes segones residències. Però aquesta realitat ha canviat molt. Avui la gent ja no ve només a estiuejar, sinó que hi ve a viure durant tot l’any. Ens ha quedat aquella etiqueta, però la realitat és molt diferent. A Llavaneres hi viuen moltes famílies de renda mitjana.
El principal repte del municipi és l’habitatge?
Sense cap mena de dubte és un dels grans reptes. A Llavaneres el lloguer és molt car, habitualment supera els 1.000 euros mensuals, i els preus de compra també són molt elevats. Per això volem apostar decididament per l’habitatge assequible perquè els joves es puguin quedar a viure al municipi i també perquè hi puguin tornar aquells que, en el seu dia, van haver de marxar.
Recentment hem adjudicat 43 habitatges de protecció oficial. Un dels requisits era haver estat empadronat tres anys consecutius o haver acumulat aquest període durant els darrers quinze anys. Volem facilitar aquest retorn. A més, ja treballem en una nova promoció al carrer de Sant Antoni que permetrà construir una vintena d’habitatges més.
Quines altres mancances té el municipi?
Quan vam arribar al govern vam detectar un dèficit important d’equipaments i serveis, i ens vam marcar un full de ruta molt clar. Els projectes necessiten temps. És molt fàcil tenir idees; el més difícil és convertir-les en realitat. I nosaltres estem fent aquesta feina.
Un dels grans projectes és la futura sala-teatre polivalent de l’Espai Labandària, una reivindicació històrica de molts alcaldes. Ara estem acabant el projecte executiu. Serà un equipament molt necessari perquè moltes activitats que avui depenen del bon temps disposin d’un espai cobert.
També tenim en marxa el trasllat de la Policia Local a un emplaçament més cèntric, la finalització de la zona esportiva, després de molts entrebancs heretats, la construcció d’un nou camp de futbol 7, molt necessari per donar resposta a l’augment de la pràctica esportiva, especialment del futbol femení. També estem acabant el nou bar del camp de futbol i desenvolupant el Wifi Park. Són molts projectes que aniran veient la llum.
Reforçar la cohesió social és una prioritat?
Ho és, i molt. Hem impulsat les Trobades de Barri, on ens desplacem a cadascun dels barris i urbanitzacions perquè els veïns puguin reunir-se individualment amb nosaltres, amb cita prèvia, i obtenir resposta a les seves inquietuds.
També organitzem els Sopars de Barri, amb música en directe, que compten amb la col·laboració de l’associació Llavaneres Contra el Càncer, encarregada de gestionar la barra. Tota la recaptació es destina íntegrament a aquesta entitat.
L’objectiu és fer poble, reforçar el sentiment de barri i recuperar tradicions. La resposta és molt positiva, amb una participació mitjana d’unes 150 persones a cada trobada.
El pèsol garrofal i la Coca de Llavaneres són els dos grans emblemes gastronòmics del municipi.
Sí. El pèsol garrofal és un producte excepcional. La prova és que cada temporada s’esgota tota la producció. El problema és que cada vegada hi ha menys pagesos perquè manca relleu generacional. Per això estem treballant en un projecte de revalorització agrària.
També col·laborem amb l’Ajuntament de Mataró per ampliar la producció a la zona de Les Cinc Sénies, ja que compartim les mateixes característiques de sòl i aqüífers. I, evidentment, l’altre gran referent és la Coca de Llavaneres. És una recepta històrica que agrada a tothom.
Per promocionar aquests productes organitzem dues fires anuals: la Fira del Pèsol, a l’abril, i la Fira de la Coca, a l’octubre. Any rere any superen les expectatives i els comerciants ens expliquen que cada edició genera més activitat econòmica.
Actualment, comptem amb quatre elaboradors oficials: les pastisseries Can Sala, dipositària de la recepta original creada per l’avi Sala, i Pastisseria Llavaneres, així com els restaurants Pins Mar i Can Jaume.
És cert que avui dia la Coca de Llavaneres es pot trobar en molts altres municipis i fins i tot a Barcelona, però quan la tastes de seguida notes la diferència. Les fires també són una magnífica eina per impulsar el comerç local.
L’esport també és una prioritat.
Totalment. Al principi del mandat vam decidir que tots els esportistes de Llavaneres que aconseguissin un títol important o una medalla serien rebuts oficialment a l’Ajuntament. És una manera de reconèixer el seu esforç i donar-los visibilitat.
Tenim esportistes extraordinàries com Àngela Fuente, en patinatge artístic, que fins i tot va ser la pregonera de la Festa Major del 2023; Adriana Manau, referent internacional en futbol platja; o Carla Lorenzo, campiona del món de natació artística. També comptem amb esportistes destacats com Juan Lleonart, en vela; Àlex Leira, en pàdel, i Josep Pedrós, dues vegades participant al Dakar.
Els Premis de l’Esport són una de les grans cites anuals del municipi perquè tenim molts esportistes d’alt nivell i ens sentim molt orgullosos d’ells.
Té ganes de presentar-se a les properes eleccions municipals?
Sí. Estem molt il·lusionats amb tota la feina feta i, sobretot, amb tots els projectes que veuran la llum durant els propers anys. Hem fet un treball enorme conjuntament amb els tècnics municipals per preparar projectes que, en molts casos, no es podran acabar dins d’aquesta legislatura.
Per això tinc ganes de continuar quatre anys més al capdavant de l’Ajuntament i culminar totes aquestes iniciatives que milloraran la qualitat de vida dels veïns. Els retorns que rebem de la ciutadania són molt positius i això ens dona força per continuar. Sempre dic que tenim l’obsessió d’explicar bé tot allò que fem.
Com és la vida d’un alcalde d’un municipi de 12.000 habitants?
Ser alcalde és una dedicació de vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana. Sempre dic al meu equip de govern que cada dia és dilluns. Això vol dir que treballem cada dia de l’any per donar el millor de nosaltres mateixos al poble.
Aquí no hi ha dissabtes ni diumenges. Ho assumim perquè quan ens vam presentar ja sabíem quin compromís adquiríem. Però quan veus els projectes acabats, els resultats i la satisfacció dels veïns, tot aquest esforç acaba valent la pena.
