“Som petits, però molt intensos”
Elisabeth Segura és l’alcaldessa d’un dels municipis més petits del Maresme, però també d’un dels que concentren més atractius en molt poc espai. Caldes d’Estrac —o Caldetes, com li diu bona part dels seus habitants— combina la tradició termal amb el patrimoni cultural, el mar, la gastronomia i una intensa activitat associativa. Amb poc més de 3.200 habitants i una superfície que no arriba al quilòmetre quadrat, el municipi multiplica la seva població durant els mesos d’estiu i manté, durant tot l’any, una vida cultural i ciutadana especialment activa. Segura reivindica aquest caràcter singular i assenyala l’habitatge i la promoció del municipi com alguns dels principals reptes de futur.
Abans que res, alcaldessa, com hem d’anomenar el vostre poble: Caldetes o Caldes d’Estrac?
El nom oficial és Caldes d’Estrac, però la realitat és que tothom parla de Caldetes.
És cert que hi ha persones a qui no agrada gaire utilitzar el diminutiu, però forma part de la nostra manera de parlar i de la nostra identitat. Fins i tot a l’estació de tren hi ha un cartell on diu «Caldetes». Per tant, jo crec que podem conviure perfectament amb les dues denominacions. Oficialment, som Caldes d’Estrac, però per a molts de nosaltres sempre serem Caldetes.
Com definiria el municipi a algú que no el conegui?
Caldes d’Estrac és un poble familiar, termal, turístic i molt amable. Tenim un important teixit cultural, amb la Fundació Palau com un dels nostres grans referents, i l’únic balneari d’aigües termals del Maresme.
La gent que ens visita o que decideix venir a viure aquí ho fa precisament atreta per aquesta combinació d’elements: el mar, les aigües termals, la cultura, la tranquil·litat i la proximitat.
A més, disposem d’uns serveis molt ben establerts per a la població i d’una escola bressol que les famílies valoren molt positivament.
És una població petita, però amb molts serveis i molta activitat cultural…
Exactament. Som uns 3.200 habitants i escaig en un municipi que no arriba al quilòmetre quadrat. I, malgrat aquestes dimensions, tenim biblioteca, escoles, Fundació Palau, balneari, mercat i una activitat cultural i social molt intensa.
A l’estiu, a més, la població pràcticament es triplica amb l’arribada de persones que tenen una segona residència. Som petits, però molt intensos. I crec que aquesta és precisament una de les nostres gràcies.
El fet de ser un poble balneari contribueix a desestacionalitzar el turisme?
Sens dubte. Ens agradaria que el balneari fos encara més conegut, tot i que té una afluència molt important.
Les nostres aigües termals tenen un gran reconeixement i, especialment en àmbits com la reumatologia i la rehabilitació, són molt valorades per la seva qualitat i per les seves propietats. Això fa que durant tot l’any rebem visitants que venen expressament a gaudir dels tractaments termals.
Per tant, el balneari és un element fonamental per entendre Caldes d’Estrac i també per aconseguir que l’activitat turística no quedi limitada exclusivament als mesos d’estiu.
El teixit associatiu de Caldes d’Estrac també és viu?
Molt. Tenim entitats molt involucrades amb el poble i això és especialment important en un municipi petit com el nostre. Som un poble familiar i aquesta proximitat fa que la gent s’impliqui molt en les activitats i en la vida col·lectiva.
Estem molt orgullosos de totes les entitats que tenim, perquè són una peça clau per mantenir aquesta idea de poble viu, participatiu i cohesionat.
L’habitatge, en un municipi amb una superfície tan limitada, deu ser un dels grans problemes per als joves caldencs…
Sí. És un problema molt greu. Molts joves es veuen obligats a marxar perquè pràcticament no tenim possibilitats de desenvolupar noves promocions d’habitatge públic.
Ens queda molt poc terreny disponible per edificar i això dificulta enormement l’accés a l’habitatge, no només dels joves sinó també de famílies de mitjana edat que voldrien continuar vivint al municipi.
Un dels reptes d’aquest Ajuntament és precisament desenvolupar polítiques d’habitatge que ens permetin retenir aquesta població. En aquest sentit, estem treballant amb la Fundació Mercedes Torres, amb dues cases que ens permeten començar a desenvolupar polítiques d’habitatge. Hem de buscar totes les possibilitats que tenim, perquè encara que siguin poques, ens permetin revertir aquesta fugida de joves de Caldes d’Estrac.
Quines són les activitats més potents del municipi?
En primer lloc, destacaria la Festa Major d’Estiu, que celebrem a principis de setembre.
També la revetlla de Sant Joan a la platja, que organitzem amb la col·laboració de l’Associació de Pescadors i del Club Nàutic. Aquest any va reunir prop de 500 persones i és un d’aquells moments que defineixen molt bé el nostre caràcter.
Però Caldes és viu durant tot l’any. Tenim concerts de jazz i sessions de música electrònica a la Pèrgola de Can Muntanyà, i les activitats gastronòmiques al Mercat, que any rere any estan guanyant popularitat.
És molt singular que un poble de les nostres característiques conservi un mercat cobert, amb una marcada petjada modernista i amb totes les parades plenes.
També el sector de la restauració ha agafat molta empenta i està contribuint a generar activitat.
I el més important és que tot això no passa només a l’estiu. Treballem perquè Caldes tingui activitat i propostes durant tot l’any.
Quins són els principals reptes de futur de Caldes d’Estrac?
Un dels projectes que ens fa especialment il·lusió és l’adquisició de l’antiga Font d’en Manau. Hi volem crear un nou centre cívic que sigui un espai obert a tota la ciutadania i, especialment, a les entitats. Volem que es converteixi en un nou punt de trobada i participació.
L’habitatge continua sent una assignatura pendent i haurem de continuar treballant per arribar a consensos i trobar solucions. I tenim també el repte de promocionar més el nostre municipi, no només a Catalunya sinó també més enllà. Tenim dos grans arguments per fer-ho: el balneari i la Fundació Palau.
Hem d’aconseguir que cada vegada més persones sàpiguen on és Caldes d’Estrac i què hi poden trobar. Perquè, malgrat ser petits, tenim un poble que enamora. I, sobretot, un poble que cuidem molt.
