Premià de Mar és una població de contrastos. Amb prop de 29.000 habitants concentrats en només dos quilòmetres quadrats, conviuen una forta identitat local, una gran activitat associativa i comercial i realitats socioeconòmiques molt diverses. Rafa Navarro, alcalde de Premià de Mar, parla dels reptes d’un municipi dens i complex, de l’habitatge, de la cohesió social, del futur de la ciutat i també del seu compromís personal amb la política municipal.
Com definiria Premià de Mar?
És una població amb moltes realitats. Si et passeges pel centre, hi trobaràs moltes cases històriques dels segles XVIII i XIX, un entorn molt amable i una imatge molt mediterrània. Però cal tenir present que som una població de només dos quilòmetres quadrats que va patir una onada migratòria i un creixement massiu i poc planificat. Això ens ha generat realitats molt diverses.
Tot i així, som un indret privilegiat. Per a algú que hi ha nascut, Premià és meravellós, però també és molt complex, perquè acumulem moltes persones en molt poc espai. Hi ha una realitat socioeconòmica amb rendes molt altes, però també amb rendes molt baixes, de vegades separades només per una cantonada. És un lloc meravellós, però amb una gestió complexa.
El gran repte continua sent l’habitatge?
És un repte de país: la generació d’habitatge i la regulació de l’accés. Però, en el nostre cas, el fet de tenir un espai tan petit i tan dens, amb 29.000 habitants en només dos quilòmetres quadrats, fa que hàgim de racionalitzar molt bé els pocs espais que queden. Els tres grans espais disponibles són de titularitat privada i el que hem de fer és gestionar-los. És molt complicat.
És un poble molt divers i la integració moltes vegades ve de les entitats. En aquest sentit, és un municipi viu i cohesionat?
Som, segurament, la ciutat amb més densitat d’entitats per metre quadrat de Catalunya. En l’àmbit cultural, tenim en la Festa dels Pirates i els Premianencs un dels punts àlgids de la cultura popular. Tenim geganters, bastoners, diables… En l’àmbit esportiu també disposem d’entitats molt potents, algunes de les quals apleguen més de 400 famílies. I hi ha entitats socials, de gent gran…
Cada cap de setmana passen coses a Premià de Mar, i és gràcies a aquestes entitats i a la seva activitat. Aglutinen la ciutadania i són un punt d’integració bàsic.
Per la proximitat amb Barcelona, tenen por de convertir-se en una ciutat dormitori?
Malgrat que hi ha alguna veu que apunta en aquest sentit, les dades avalen tot el contrari. Tenim prop de 1.000 comerços i ens hem erigit com la capital del Baix Maresme. Disposem d’un port que registra prop d’un milió i mig de visites l’any i tenim una estructura comercial molt important.
Nosaltres vivim aquí i militem aquí: anem al teatre o al cinema aquí, juguem a futbol aquí, comprem aquí… Per tant, el concepte de ciutat dormitori no es dona a Premià de Mar, malgrat la potència que té Barcelona al costat.
Us considereu un municipi turístic?
No. Mai no ho hem estat i, per la nostra morfologia, tampoc no aspirem a ser-ho. Sí que és cert que el port tracciona un turisme de dia, i això ens interessa.
Pensa que tenim tres museus: la Casa de la Festa de Can Manent, a la casa més antiga de Premià; el Museu de l’Estampació, i el Museu Romà, un jaciment únic a Europa. Aquest pol d’atracció de turisme de dia pot ajudar a posar en valor aquests tres equipaments. Però en cap cas volem ni som un municipi turístic.
Va accedir a l’alcaldia a mitjan legislatura. Té ganes i força per tornar-se a presentar, liderant Estimem Premià?
La nostra agrupació, Estimem Premià, malgrat sumar com a matriu de vots a Junts per Catalunya —cosa que mai no hem amagat—, té un projecte propi. Es basa en persones de Premià amb una trajectòria professional destacada en les seves àrees i que volem que gestionin el municipi de la millor manera possible.
Al llarg d’aquests sis anys com a alcalde hem intentat fer les coses molt bé, posant-hi molt d’esforç i treball. Ens presentem tots en bloc a la reelecció i el balanç que fem és molt positiu.
Una ciutat petita com Premià, amb prop de 30.000 habitants, és difícil de gestionar?
És complicat perquè ja som prou grans per considerar-nos una ciutat, però encara som prou petits per mantenir un contacte directe amb el ciutadà.
Al final, el que pot arribar a ser esgotador és no saber plantejar-te bé la feina. Jo, tal com feia quan era autònom, contesto personalment tots els correus que m’arriben de la ciutadania i gestiono personalment les meves xarxes socials. Mai dic que no a ningú. L’autoexigència és molt alta i això podria arribar a ser esgotador.
Vaig prometre que mai deixaria la meva feina per no haver de dependre del sou d’alcalde, i ho he mantingut. Continuo treballant com a professor universitari, m’estic traient el doctorat i, per tant, encara és una dosi més gran d’autoexigència.
És una persona molt esportista, a més…
Malgrat no fer l’esport que feia abans, n’he fet tota la vida. Vaig acabar jugant al Roca Fonda, un club conegut, entre altres coses, perquè és on va jugar Lamine Yamal quan era jove.
Malgrat aquesta duplicitat de feina, continuo fent esport, encara que no tant com abans. El triatló és el que més m’agrada, però actualment tinc rutines de sortir a córrer per la muntanya i intento fer una o dues maratons al llarg de l’any.
Amb 54 anys, intento demostrar-me a mi mateix que estic sa i preparat. I tinc clar que, com més esport faig, millor se’m dona la feina d’alcalde.
