Mataró té una sola festa major, però és una festa que sembla contenir-ne moltes. Les Santes, dedicades a Santa Juliana i Santa Semproniana, se celebren al voltant del 27 de juliol des de la primera meitat del segle XIX i han acabat convertint-se en un dels grans rituals col·lectius de Catalunya.
La seva força no rau només en l’antiguitat, sinó en la manera com la ciutat les viu. Les escoles, les entitats, les famílies, les colles i els grups d’amics respiren festa durant dies. Les Santes no són un espectacle que s’observa: són una celebració que es participa.
Quatre temps per entendre la festa
La festa s’estructura en quatre grans blocs: el Portal, amb els actes previs; la Crida, que n’obre oficialment les portes; la Diada, centrada en els dies 27 i 28; i l’Epíleg, que acomiada la celebració el dia 29.
Aquesta arquitectura festiva combina tradicions centenàries —com l’Ofici, la Passada, els Focs o les Dormides— amb actes nascuts de la recuperació democràtica i del moviment ciutadà Les Santes: Fem-ne Festa Major, impulsat a partir de 1979. Les Santes estan reconegudes com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional i formen part del Catàleg del Patrimoni Festiu.
El Portal: quan la ciutat comença a despertar
Abans del gran esclat, Mataró viu uns dies d’avantsala festiva. El Toc de novena, el 19 de juliol, marca simbòlicament l’inici dels actes. L’Estrena, celebrada a l’Ajuntament, dona pas a la proclamació de la festa per part de l’Herald i les Trampes.
En aquests dies també hi tenen lloc la Gegantada, les Havaneres i rom cremat al passeig del Callao, la Diada Castellera i l’Encesa del Ball de Diables. És el moment en què la ciutat comença a intuir que Les Santes ja són a tocar.
LA CRIDA
El primer gran esclat
El 25 de juliol, a les vuit del vespre, la plaça de l’Ajuntament es converteix en l’epicentre de la festa. Les comparses institucionals hi arriben Cap a la Crida i, des del balcó consistorial, l’alcalde convida oficialment tota la ciutat a sortir al carrer i viure intensament Les Santes. És el moment en què Mataró deixa enrere la quotidianitat per submergir-se en uns dies de celebració compartida.
La Crida és també l’escenari dels primers balls de la Família Robafaves, els gegants més emblemàtics de la ciutat. Quan acaben de ballar, la plaça esclata amb el ja tradicional «No n’hi ha prou!», un clam que petits i grans repeteixen perquè en Robafaves torni a dansar. Aquest ritual, carregat d’emoció i complicitat, marca l’inici simbòlic dels dies grans de la Festa Major.
La Nit Boja: una experiència única
Si hi ha un acte que identifica les Santes contemporànies, aquest és, sens dubte, la Nit Boja. Nascuda l’any 1983 gràcies a l’impuls del moviment ciutadà Les Santes: Fem-ne Festa Major, s’ha convertit en un dels esdeveniments més multitudinaris i esperats de Catalunya. Durant hores, milers de persones omplen els carrers en una successió d’actes que combinen música, tradició, foc, aigua i una intensa participació popular.
El Desvetllament Bellugós
La Nit Boja comença amb el Desvetllament Bellugós, un dels moments més esperats de Les Santes. Els gegants baixen per La Riera fins a Santa Anna envoltats de milers de persones que ballen, salten i els acompanyen durant tot el recorregut. La música d’El Bequetero, convertida amb els anys en l’autèntic himne sentimental de la festa, marca el ritme d’una riuada humana que transforma els carrers en un gran espai de celebració. És un moment carregat d’emoció, en què mataronins de totes les edats comparteixen una mateixa passió i donen el tret de sortida a una de les nits més intenses de l’any.
L’Escapada a Negra Nit
Quan els gegants tornen cap a l’Ajuntament, arriba el torn del foc. La Momerota, les Diablesses i el Drac desperten per donar inici a L’Escapada a Negra Nit, un dels correfocs més espectaculars i participatius de Catalunya. El so dels tabals, les espurnes i la pólvora omplen els carrers mentre centenars de persones segueixen el recorregut sota el foc. Més que un espectacle, és una experiència col·lectiva en què públic i colles comparteixen la intensitat d’un dels actes més emblemàtics i emocionants de la Festa Major.
La Pujada Tabalada i la Ruixada
Després del correfoc, la festa continua sense donar treva. Els tabalers protagonitzen la tradicional Pujada Tabalada, fent ressonar els seus tambors pels carrers de la ciutat i mantenint viva l’energia de la nit. El gran final arriba al Parc Central, on milers de persones esperen la Ruixada, una explosió d’aigua, música i diversió que serveix per combatre la calor després del foc i la pólvora. L’ambient festiu, la complicitat entre els assistents i la música converteixen aquest acte en el colofó perfecte d’una nit que, per a molts mataronins, representa l’essència mateixa de Les Santes.
Famílies: La Tarda Guillada
Perquè la màgia de la Nit Boja també arribi als més petits, des de 2012 se celebra la Tarda Guillada, una proposta pensada perquè infants i famílies visquin la Festa Major com a protagonistes. El programa inclou activitats com De Parranda!, el Correguspira, la Pujada Tabaladeta i la Ruixadeta, adaptant els actes més emblemàtics a un format familiar, segur i participatiu. D’aquesta manera, els nens i nenes poden descobrir des de ben petits les tradicions de Les Santes i sentir-se part d’una festa que es transmet de generació en generació i que forma part de la identitat de Mataró.
LA DIADA, L’EPÍLEG I LES SANTES
El 27 de juliol: el dia gran
La Diada de Les Santes, el 27 de juliol, representa el moment culminant de la Festa Major i concentra alguns dels actes més solemnes, tradicionals i participatius del programa. La jornada comença ben d’hora amb les Matinades, quan els sons de les gralles i els timbals recorren els carrers despertant la ciutat i anunciant que ha arribat el dia gran. És un dels instants més especials per als mataronins, que surten als balcons o s’acosten als carrers per començar la jornada amb l’ambient festiu ja ben present.
El moment central del matí és l’Ofici de Les Santes, una missa major d’una gran riquesa patrimonial que se celebra a la basílica de Santa Maria. Amb l’acompanyament d’orquestra, cor i solistes, la cerimònia està presidida per la Missa de Glòria de mossèn Manuel Blanch, composta l’any 1848 i considerada una de les grans joies musicals del patrimoni mataroní. Cada any, centenars de persones assisteixen a aquesta celebració, que combina religiositat, cultura i tradició.
A la tarda arriba la Passada, una de les cercaviles més esperades de tota la Festa Major. Hereva de les antigues processons, reuneix totes les comparses institucionals, gegants, nans, cavallets, àligues i figures festives en un recorregut pels carrers del centre històric. Milers de persones segueixen el pas dels protagonistes entre música, balls i aplaudiments, convertint aquest acte en una autèntica expressió del patrimoni festiu de la ciutat.
Quan cau la nit, el protagonisme passa al mar. Els tradicionals Focs il·luminen el front marítim de Mataró amb un espectacular castell de focs artificials que posa el punt final al dia més solemne de Les Santes. Famílies, amics i visitants omplen el passeig i les platges per gaudir d’un dels moments més esperats i fotografiats de tota la festa.
El 28: gegants, dracs i el «No n’hi ha prou!»
Lluny d’abaixar el ritme, el 28 de juliol manté viva la intensitat festiva amb una jornada dedicada especialment a la cultura popular i a les figures institucionals. Els actes comencen amb l’Anada a la Residència Sant Josep, una visita carregada d’emoció que apropa la Festa Major a les persones grans perquè també puguin gaudir de les comparses i compartir aquest dia tan especial.
Al llarg de la jornada també tenen lloc la Postal de Gegants, un dels moments més emblemàtics i fotografiats de Les Santes, el Ball de Dracs i el Ball de Requisits, una tradició que antigament anava acompanyada del tast de la popular beguda festiva coneguda com la Juliana. Són actes que mantenen viu el llegat històric de la festa i reforcen el vincle entre les diferents generacions de mataronins.
Ja entrada la matinada arriba un dels instants més esperats i emocionants de tota la Festa Major: el «No n’hi ha prou!». Quan molts pensarien que la celebració ja s’acaba, les comparses tornen a sortir als carrers entre música, foc i una multitud entregada que canta, balla i acompanya els gegants una vegada més. Aquest crit col·lectiu s’ha convertit en un dels grans símbols de Les Santes i expressa millor que cap altre acte les ganes de la ciutat d’allargar la festa fins a l’últim moment.
L’Epíleg: l’últim adéu
El 29 de juliol, Mataró acomiada la Festa Major amb una jornada plena de simbolisme coneguda com l’Epíleg. L’acte Anem a tancar acompanya les figures institucionals fins a Can Marfà, on descansen fins a l’any següent. És un recorregut emotiu que marca el final oficial de la seva participació en la festa.
La celebració continua amb l’Enfigura’t, la Tronada, l’Espetec final i l’Albada, els darrers actes d’un programa que durant dies ha omplert la ciutat de música, foc, tradició i participació ciutadana. Més que un simple comiat, l’Epíleg és un moment carregat d’emoció, en què molts mataronins ja comencen el compte enrere per tornar a viure unes festes que formen part de la seva identitat i que, any rere any, continuen fent de Les Santes una de les grans celebracions del patrimoni festiu català.
