«Mataró és una gran ciutat que ha sabut conservar l’ànima d’una vila»
Doctor en Física, professor de secundària abans de dedicar-se plenament a la política i alcalde de Mataró des del 2015, David Bote ha liderat la ciutat durant una dècada marcada per grans transformacions urbanes, econòmiques i socials. Defensor convençut del paper de Mataró com a capital del Maresme, afronta els reptes del futur amb l’habitatge, la cohesió social i la transformació de la ciutat com a principals prioritats. A les portes de Les Santes, conversem amb ell sobre el present i el futur d’una ciutat que assegura estimar per damunt de tot.
Ens trobem a les portes de Les Santes. Ja es respira ambient de festa?
I tant. Avui és 22 de juliol i només falten tres dies perquè comencin oficialment Les Santes. De fet, si comptem les tradicionals havaneres amb rom cremat al passeig Marítim, pràcticament ja podem dir que la festa ha arrencat.
És un dels moments més esperats de l’any. El passeig s’omple de famílies, d’amics i de mataronins que comencen a retrobar-se. És un preludi magnífic de què vindrà després.
Abans de començar l’entrevista m’ha dit que Mataró és la millor ciutat del món. És orgull mataroní?
(Riu.) Suposo que tots els alcaldes diem que la nostra ciutat és la millor del món. La diferència és que nosaltres tenim molts arguments per defensar-ho.
Per mi és un orgull haver nascut a Mataró. Quan hi vius i la coneixes de debò, t’adones que és una ciutat extraordinària. Té mar, història, patrimoni, una gran qualitat de vida, una oferta cultural molt potent i una gent que estima profundament la seva ciutat.
Per això ho dic amb absoluta convicció.
Com definiria Mataró?
És una gran ciutat que ha sabut conservar l’essència d’una vila. Aquest és probablement el nostre gran valor.
Pots passejar tranquil·lament pel centre, comprar al comerç de proximitat, saludar persones conegudes mentre recorres la Riera i, alhora, disposar de tots els serveis que ofereix una ciutat de dimensions importants.
Tenim més de mil anys d’història, un patrimoni molt ric, equipaments culturals, activitat durant tot l’any, universitat, grans superfícies comercials i una oferta esportiva i associativa extraordinària.
Aquest equilibri entre modernitat i proximitat és el que fa que Mataró sigui una ciutat tan especial.
A més, sou la capital del Maresme. Creu que Mataró ha sabut exercir aquest lideratge?
Sí. És cert que la configuració geogràfica del Maresme ens condiciona. Els municipis del Baix Maresme tenen Barcelona molt a prop, mentre que els de l’Alt Maresme sovint miren cap a Girona. Però, malgrat això, ningú no dubta que Mataró és la capital de la comarca.
Aquí hi ha l’hospital de referència, els jutjats, els principals serveis administratius, una oferta comercial molt àmplia i un centre històric viu que continua atraient visitants. Fa pocs dies una comerciant m’explicava que obre els dissabtes a la tarda perquè cada cap de setmana rep clients procedents de molts municipis del Maresme. Aquest és el millor indicador que Mataró exerceix la seva capitalitat amb naturalitat.
L’habitatge continua sent el gran repte de la ciutat?
Sense cap mena de dubte. És probablement el principal problema que tenim com a país. Hauríem d’haver començat a aplicar polítiques decidides en matèria d’habitatge fa deu o quinze anys. Malauradament, no es va fer, i ara estem pagant les conseqüències. Necessitarem molts anys per revertir aquesta situació. Cada mes que passa sense prendre decisions importants fa que el problema sigui encara més complex.
Des de l’Ajuntament estem actuant des de diferents àmbits per augmentar l’oferta d’habitatge, però la magnitud del repte sovint supera les competències i la capacitat d’un municipi. A més, Mataró té una particularitat: el nostre Pla General està pràcticament exhaurit.
Per això hem iniciat la revisió del POUM. És una oportunitat per repensar el model de ciutat que volem per als pròxims anys, mantenint sempre la identitat que ens defineix.
Mataró encara pot créixer?
Sempre es pot créixer. La qüestió no és si es pot fer, sinó quin model de creixement volem. Qualsevol decisió urbanística comporta beneficis, però també renúncies. Vivim en una societat que sovint vol gaudir dels avantatges sense assumir les conseqüències. I això no és possible.
Com a alcalde hi ha determinats peatges que no estic disposat a acceptar. Ara bé, també és evident que la necessitat d’habitatge continuarà existint i que, com a societat, haurem de decidir quin equilibri volem trobar entre el creixement, la qualitat de vida i la preservació de la identitat de la ciutat. No hi ha solucions fàcils, però sí que hi ha decisions que cal afrontar amb valentia.
De quines fites del seu mandat se sent més orgullós?
Vivim un moment molt important per al futur de Mataró. Tenim en marxa projectes transformadors com l’ampliació del TecnoCampus, el futur Parc d’Economia Circular, la transformació de la N-II o les actuacions vinculades a la Llei de Barris. Són iniciatives que marcaran el futur de la ciutat durant les pròximes dècades.
Ara bé, sovint les grans obres eclipsen la feina quotidiana, que és igual o més important. Invertir en la xarxa d’aigua, mantenir correctament l’espai públic, garantir uns serveis municipals de qualitat o afavorir l’activitat econòmica són actuacions que moltes vegades passen desapercebudes, però que tenen una incidència directa en la vida dels ciutadans.
La nostra responsabilitat és que, d’aquí a deu anys, Mataró sigui una ciutat encara més preparada, més competitiva i amb una millor qualitat de vida.
Veu una ciutat cohesionada?
La cohesió social és un dels grans actius de Mataró i, alhora, un dels reptes més importants que tenim com a societat.
En aquest sentit, les entitats hi juguen un paper fonamental. Les culturals, les socials i, especialment, les esportives són espais on persones molt diferents comparteixen objectius, valors i experiències. El futbol n’és un magnífic exemple. Lamine Yamal ha situat Mataró al mapa mundial. Sense tenir cap obligació, sempre ha reivindicat els seus orígens i ha portat el nom de la ciutat arreu del món. És un gest que els mataronins sempre li agrairem. Només cal assistir a la presentació dels equips de futbol de la comarca per entendre com ha evolucionat la nostra societat. Hi conviuen nois i noies d’orígens molt diversos amb una naturalitat extraordinària.
És evident que els processos de convivència no sempre són fàcils. Hi ha tensions i dificultats que no podem ignorar. Negar-les seria un error. Però també seria un error no veure totes les oportunitats que ens aporta aquesta diversitat. Quan observes com conviuen els més joves, t’adones que sovint ens estan ensenyant el camí.
Les Santes s’han convertit en una de les grans festes populars de Catalunya. Què representa aquest reconeixement?
Les Santes són molt més que una festa major. Són el moment en què la ciutat es retroba amb ella mateixa. Abans feia broma comparant-les amb La Patum, però la realitat és que ja no necessitem comparar-nos amb ningú.
Les Santes tenen una personalitat pròpia, una identitat molt definida i una manera única d’entendre la festa. No volem entrar en cap rànquing. El que volem és continuar sent fidels a allò que som. És una festa que combina tradició i modernitat, cultura popular i grans espectacles, actes multitudinaris i petits moments de barri. Hi ha espai per a tothom. I crec que aquest és, precisament, el secret del seu èxit.
Vostè és doctor en Física. Com acaba convertint-se en alcalde de Mataró?
La política està plena de persones provinents del món científic. La Sílvia Paneque és química, Angela Merkel també tenia una formació científica, igual que Javier Solana o Ángel Ros.
Jo vaig estudiar Física i em vaig doctorar gairebé per casualitat. De fet, quan era jove volia estudiar Filosofia. La vida, però, et porta sovint per camins inesperats. No me’n penedeixo gens. La formació científica m’ha ensenyat una manera de pensar molt útil: analitzar els problemes, buscar evidències i prendre decisions amb rigor. És una manera d’entendre també la gestió pública.
Abans de dedicar-se plenament a la política va ser professor de secundària. Aquella experiència també l’ha marcat?
Moltíssim. Vaig fer el doctorat a Salamanca i hauria pogut continuar dedicant-me a la recerca i a la universitat. Però trobava molt a faltar Mataró. La meva ciutat, la meva família i els meus amics pesaven molt més. Quan vaig tenir l’oportunitat d’implicar-me més en la política municipal vaig decidir tornar.
Abans havia estat professor de secundària, una etapa que recordo amb molt d’afecte. Treballar amb adolescents t’obliga a escoltar, a explicar, a negociar i, sobretot, a entendre que cada persona viu realitats molt diferents. Encara avui hi ha antics alumnes que m’aturen pel carrer i em recorden aquells anys.
Per a mi continua sent una de les experiències més enriquidores que he viscut.
Està governant el seu tercer mandat. Té clar que es tornarà a presentar a les properes eleccions?
Sí. Crec que encara puc aportar moltes coses a Mataró. Quan vaig decidir presentar-me per primera vegada, la ciutat vivia un moment molt complicat. Mai no he entès la política com un lloc on refugiar-se quan tot va bé. Al contrari, crec que és quan les coses són difícils que cal assumir responsabilitats.
L’alcaldia és un càrrec temporal. Ho serà mentre els ciutadans vulguin que ho sigui. Però avui continuo tenint la mateixa il·lusió, les mateixes ganes de treballar i la mateixa voluntat de construir una ciutat millor. Per això, si la ciutadania em torna a donar la seva confiança, estic disposat a afrontar un quart mandat.
Després de més d’una dècada al capdavant de l’Ajuntament, què espera que recordin els mataronins de David Bote?
M’agradaria que em recordessin com una persona que ha estimat profundament la seva ciutat.
Al final, els càrrecs són passatgers. El que queda és la feina feta i la manera com has tractat les persones. Si algun dia algú pensa que vaig intentar deixar un Mataró millor del que me’l vaig trobar, ja em donaré per satisfet.
Perquè aquesta és, al cap i a la fi, la responsabilitat de qualsevol alcalde: treballar perquè la ciutat continuï avançant sense perdre mai la seva identitat.
